No serà fins el moment de la constitució de
l'Associació d'Amics del Castell de Gelida, el 1965, i la posterior adquisició del
castell el 1968 per part de l'Ajuntament de Gelida, que el monument serà objecte d'una
atenció regular i constant en el camp de la restauració i la recerca
arqueològica.
Quan l'Associació es fa càrrec, de fet, de la gestió del futur del castell, aquest
és en una situació d'abandonament i en un estat de ruïna alarmants. El conjunt del
castell, tret del cas concret d'una intervenció popular vers 1931-32, protegint el
penya-segat del costat de Cantillepa i condicionant el traçat de l'itinerari longitudinal
per l'interior, no haurà estat objecte de cap atenció. El procés de degradació del
conjunt es pot observar prou clarament comparant fotografies antigues amb actuals.
Possiblement, tret de les ocasions en que el castell és utilitzat com a
"pedrera" per nodrir de material obres a diverses cases properes, o les mateixes
de construcció del campanar de l'església, mai s'havia prestat atenció al castell des
de la seva destrucció el 1714.
Els fets de la Guerra Civil, el 1936, i una indiferència generalitzada en els anys que
segueixen a la destrucció de l'església, portarà aquesta a un estat de ruina imminent.
Els treballs de restauració i consolidació, ja sigui amb recursos propis de
l'Associació, ja sigui amb ajuts institucionals o privats, es concentra a l'inici en la
recuperació de l'edifici de l'església (1), des de 1971, fins la seva finalització el
1985. Un procés llarg i lent, però que hores d'ara permet disposar d'un espai apte pels
actes litúrgics i per a la celebració d'activitats culturals.
L'entorn de l'edifici de l'església, amb intervencions aïllades des del començament,
rebrà una atenció general també el 1985, que es farà extensiva a la zona de l'antic
cementiri (2).
Les edificacions de la fortificació pròpiament dita, rebran igualment primer una
atenció puntual, especialment amb l'apuntalament dels murs de la torre rectangular (3),
darrera el campanar. A la zona del Pedró (5), l'atenció es fixarà inicialment amb les
restes de la cisterna i el parament superior a l'obertura d'accés per la part alta. Serà
el 1983 quan, amb un projecte més ampli, i amb el suport institucional, es realitzaran
les obres de consolidació i restauració dels murs perimetrals de la zona del Pedró.
Pel que fa a les intervencions arqueològiques, aquestes s'han concentrat, al llarg
dels anys i des de 1971 fins a 1983, especialment en tres sectors: a l'entorn de la torre
rectangular (4 i 7), l'entrada al castell (6) i part del cementiri (2), i el Pedró (5).
En el plànol, ombrejades en blau, podem observar les diverses zones que han estat
objecte de treballs d'excavació en el període indicat. Els resultats obtinguts no són
encara prou coneguts ja que manca la realització de l'estudi detallat dels materials
recuperats. Cal tenir present que les excavacions realitzades en el període esmentat es
van portar a terme com una activitat voluntarista i amb anterioritat a la regulació legal
d'intervencions arqueològiques per part de la Generalitat de Catalunya. L'Associació,
conscient de la nova situació, orienta ara les activitats d'aquest tipus cap a una
actuació ja de caire professional d'acord amb la nova situació. L'ombrejat vermell
indica les zones que han estat objecte d'excavació sistemàtica en els darrers anys.
