L'església de Sant Pere és documentada per primer cop l'any 998. L'edifici primitiu, pre-romànic, era format per una nau rectangular amb una capçalera que ha desaparegut com a conseqüència de les reformes posteriors. L'accès era situat al costat nord. La coberta de l'edifici era formada per bigues de fusta, amb teulada a doble vessant.

Aquest edifici, possiblement dins el segle XII, serà ampliat i reformat seguint l'estil romànic. Es el moment en el qual és substituïda la coberta de bigues per una amb volta. Per tal de sostenir-la, el murs primitius son engruixits, formant capelles laterals. Ignorem si aquesta transformació va afectar la capçalera de l'antic edifici i, en el cas de resposta afirmativa, quina va ser la solució adoptada.

Les primeres notícies documentals referides a ampliacions i reformes a l'edifici són de 1530 i 1595. En la primera data sabem que es construeix un campanar de pedra de tres pilars; en la segona data es construeixen les dues capelles laterals sobre el penya-segat del torrent de Cantillepa, l'una dedicada a Sant Roc i l'altre al Sant Crist.

El segle XVII serà el que donarà lloc al major nombre de transformacions de l'església:

- El 1609 es realitza la transformació de l'accés a l'edifici amb la construcció de les escales i l'obertura de la porta a la façana de ponent, tapant la primitiva finestra geminada.

- El 1644 es construeix un àbsis poligonal en substitució de l'antiga capçalera.

- El 1672 s'aixeca la capella lateral del costat nord.

- El 1680 es basteix un cor als peus de l'església, del qual se'n conserva encara un arc.

- De 1698 data la reforma de la teulada, que donarà lloc a un recreixement de mig metre de l'edifici i a una càrrega suplementaria dels murs. A les conseqüències d'aquesta sobrecàrrega es podria atribuir el reforçament del lateral nord de l'edifici.

- El 1685 es construeix la sagristia de l'església.

Al segle XVIII corresponen dues obres:

- La construcció, el 1705, d'una cambra sobre la sagristia.

- La construcció del campanar, darrera l'àbsis, el 1796.

És precisament en un document de 1780, referit a la construcció d'aquest campanar, que ens dóna notícies complementàries d'interès. El rector, Josep Costa, s'adreça als Senyors de Gelida sol.licitant poder construir un campanar, utilitzant pedra del castell. En la justificació fa esment d'una autorització, concedida el 1757, per agafar pedra del castell per bastir una casa per l'església (rectoria ?). El document posa de relleu clarament l'estat en què es troba el castell el segle XVIII i planteja la qüestió de la ubicació de la rectoria amb anterioritat a la construcció de la que s'hi esmenta.

Disposem d'un interessant inventari dels béns de Mn. Francesc Rossell, de 23 d'octubre de 1683, que ens dona una detallada descripció del contingut de la rectoria en aquella data i de la distribució dels espais. No es detalla, però, la situació de l'edifici. Es podria pensar en un emplaçament dalt el mateix castell, però això, ara per ara, no passa de ser una suposició. Són aspectes, aquests, que la recerca acurada anirà responent.

L'església de Sant Pere del castell serà parròquia de Gelida fins a 1871, quan fou traslladada al nou edifici en el lloc que havia ocupat la capella de Sant Miquel. A l'entorn de Sant Pere del castell, i des de l'època medieval, s'hi extenia el cementiri, que encara va estar en ús fins al seu trasllat a l'entrada de la població.