Les torres 1 i 2 presenten, ambdues, la tècnica constructiva anomanada opus spicatum, en disposar les pedres en forma d'espiga. Al costat de la torre 1, es bastiren posteriorment paraments amb carreus de color ocre (4), que també els podem observar a la cara oest de la torre 2. L'una i l'altra estructura tenien com a funció primordial de barrar el pas al llarg de la carena que delimiten.

Els segles X i XI no tenim notícies referides al nucli de poblament que formava Gelida. En tot cas, aquest no era situat pas al lloc que ocupa actualment. Tot i que s'ha de plantejar amb reserves, cal suposar que les poques i reduïdes cases del poble eren situades en aquella època dins l'àmbit actual del castell, a la zona que a la figura s'assenyala amb el núm. 5. Sant Pere, l'església parroquial, és situada en un indret immediat i al seu entorn s'extenia el cementiri, com ho demostren les tombes antropomorfes descobertes a les zones assenyalades amb el núm. 6.

		Detall del parament d'opus spicatum
Torre de la zona superior del castell		Detall del parament de carreus ocre, ben escairats

Sí que tenim, però, notícies del segle X referides al territori del castell de Gelida i que ens permeten constatar l'existència de nuclis de poblament i algunes de les activitats que s'hi desenvolupaven:

Any 945. El comte de Barcelona, Sunyer I, i Riquilda, comtessa, donen a Santa Cecília de Montserrat, dins el terme del castell de Gelida, terres ermes i cultivades i l'església de Sant Llorenç, amb el cementiri i la sagrera.

Any 946. La comtessa Riquilda dóna al monestir de Santa Cecília de Montserrat vinyes dins el terme de Gelida, un molí situat prop del riu Anoia i l'alou d'Hortons.

Any 978. El monjo Geldemir dóna al monestir de Santa Cecília l'alou de Sorba, situat molt a prop de Sant Llorenç.

Tant aquesta documentació del segle X, com la coneguda del segle XI fa referència a donacions i transaccions sobre terres de cultiu, sovint vinyes, molins, etc., que donen una idea de com el territori del castell era una zona activa i amb un poblament i agricultura estables, que contrasta amb la idea d'abandonament i escassa activitat i població que sovint hom té d'aquella època.

De la documentació del segle XI i per la seva relació directa amb el castell ens cal destacar el plet sorgit entre Umbert, senyor de Gelida, i el monestir de Santa Cecília, l'any 1053, per la disputa a l'entorn de l'alou de Sorba. Els habitants de l'alou, lliures d'obligacions amb el senyor, eren pressionats per Umbert per tal que treballessin tota la setmana en l'obra del castell, per la qual cosa van presentar la seva protesta a l'abat de Santa Cecília. El resultat, però, en un moment de consolidació progressiva de les estructures feudals, porta a un repartiment dels drets sobre els pobladors de l'alou: aquests hauran de treballar un cop a la setmana a l'obra del castell. Un cop a la setmana, en temps de sembra, hauran de treballar amb els bous pel vicari.

Podem suposar que la resta de pobladors de Gelida, i encara més els directament depenents del senyor, tenien obligacions semblants o superiors. Aquest document ens demostra, però, que el 1053 el castell és en ple procés d'ampliació. Ara per ara, però, no és possible establir una relació directa entre la informació documental i l'arqueològica per establir exactament les parts construïdes. Es poden percebre prou clarament, no obstant, la vida i el paisatge del moment.